Reensamblar lo Social - Bruno Latour

Hoy os traigo un texto un poco diferente, y además en catalán. Esto se debe a que es una reseña que he elaborado para mi universidad. Se trata de un texto de ensayo, así que no a todos os va a interesar el libro que recomiendo, pero a veces no esta mal cambiar de registro, y también espero que alguien  pueda sentirse atraído por el fascinante mundo de la sociología, que tantas coses nos explica.  Así pues os dejo con esta breve reseña del libro Reensamblar lo Social de Bruno Latour

Reensamblar lo Social: Una introducción de la teoria del actor-red

Editorial: Manantial

Año de publicación: 2008

Núm de páginas: 392 pág.

Temática: Ensayo sociológico

En aquesta ocasió el llibre que he triat per a ressenyar es “Reensamblar lo Social” de Bruno Latour perquè estic interessada en el desenvolupament de la “Teoria de l’actor-xarxa”, de la qual Latour n’és un dels grans defensors i que està molt present en el desenvolupament d’aquest llibre. Així que per començar m'agradaria explicar una mica en que consisteix la “Teoría de l’actor-xarxa”.

La “Teoria de l’actor-xarxa” és un mètode i teoria social contemporània immersa en el constructivisme social desenvolupada, que es desenvolupa a partir de la dècada dels 80 per Michael Callon, Bruno Latour entre altres. Una de les seves característiques més rellevants és el trencament amb els postulats de la sociologia moderna o sociologia social que atribuïa el poder d’aglutinant social a les institucions. En la teoria de l'actor-xarxa els actors d'allò social tenen la característica d'ésser materialment heterogenis, és a dir, poden ser humans o no-humans, i per tant molt diversos. La confluència dels diferents actors i les relacions i mediacions que s'estableixen entre ells permetran, o no, enfortir i consolidar la xarxa.

Un dels objectius de Latour amb el llibre “Reensamblar lo Social” és criticar la ontologia de la sociologia tradicional i avançar cap a un nou model per redefinir “lo social” com a resultat d’interaccions i materials varis que estiguin en constant evolució.

Latour fa una distinció entre el que ell anomena sociologia social( la sociologia clàssica) i la sociologia de les associacions (Actor-Network Theory). Latour troba defectes en el model sociològic tradicional, ja que el considera un model estàtic i homogeni, considera que els aspectes materials del model son simples elements secundaris.

El llibre està organitzat en tres partes que consten de diferents capítols, aquests són els següents:

1-      ¿Como desplegar las muchas controversias acerca de las asociaciones sin restringir por adelantado lo social a un dominio específico?

2-      ¿Cómo hacer plenamente rastreables los medios que permitan a los actores estabilizan esas controversias?

3-      ¿A través de que procedimiento es posible reensamblar lo social no en una sociedad sinó en un colectivo?

A part de les tres parts en que s’estructura el text, Latour ens proposa cinc punts essencials que ens presenta com a “Incerteses fonamentals”

-          Preguntar-se sobre la naturalesa dels grups i la forma en que aquests presenten la seva identitat.

-          La naturalesa de les accions, ja que sempre hi ha mes d’un actor i els seus objectius van mes enllà dels que es poden plantejar originalment.

-          La naturalesa dels fets, sembla que les ciències socials estan constantment en debat però no és així.

-          La naturalesa dels objectes: no existeixen només els humans, sinó una sèrie d’actors que modifiquen les diferents interaccions.

-          La ida de que la ciència social és empírica, quan moltes vegades sembla no ser-ho.

Una altra cosa que ens explica Latour que és important recordar és que els grups socials estan en moviment constant per tant han de ser revisats sovint.

Latour doncs, conclueix que hem de reinvestigar els vincles i les associacions més enllà dels proposats tradicionalment per la sociologia clàssica per a poder entendre els tipús d’entitats que poden aparèixer en un futur, i no només en l’àmbit de la ciència, sinó en molts altres com ara la religió o la política.

Després de llegir el llibre, he de dir que esperava un contingut més esclarificador. No és un llibre fàcil d’entendre, en la meva opinió, i en el que és refereix a la part més “tipogràfica” per així dir-ho, vull criticar l’ús una mica confús dels signes de puntuació, cosa que en dificulta la lectura i la comprensió.

Tot i que estic d’acord en l’ùs d’un nou concepte per a definir la sociologia i fer-ne una distinció de la sociologia clàssica, crec s’expresa d’una forma que pot resultar confusa i per tant se m’ha fet molt díficil de seguir la lectura.

Recomano la seva lectura només a les persones que estiguin realment interessades en el desenvolupament de la teoria de l’actor-xarxa i que tinguin un coneixement previ del tema que és desenvolupa en el llibre en qüestió.